Posicionamiento de los partidos políticos frente al Derecho Civil Valenciano

Inici / blog noticias / Posicionamiento de los partidos políticos frente al Derecho Civil Valenciano

Tras la mesa redonda celebrada en el ICAV el pasado 1 de octubre, se pudieron ver los distintos posicionamientos de los partidos políticos frente al Derecho Civil Valenciano.

Queda patente en esta recopilación de algunos medios tras la mesa redonda:

https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/derecho-civil-valenciano--todos-contra-ciudadanos--y-ciudadanos-contra-todos/192318

Derecho Civil valenciano: todos contra Ciudadanos, y Ciudadanos contra todos
PP y Ciudadanos discrepan en un debate a cinco sobre el grado de autonomía valenciano

Los guiones no siempre están escritos. PP y Ciudadanos no siempre comulgan con una determinada idea. El grado de autonomía valenciano es una de ellas.

La ocasión para marcar diferencias la pintaba calva el debate sobre "El estado del autogobierno valenciano en 2019" organizado por Juristes Valencians y el Colegio de Abogados de València. Jesús Salmerón, diputado naranja en Corts, disentía de sus compañeros de sesión respecto de la necesidad de recuperar el derecho civil valenciano. Manuel Mata (PSPV), Jorge Bellver (PP), Fran Ferri (Compromís), y Naiara Davó (Unides Podem) lo defendían con matices diversos.

Mata, por ejemplo, quiere recuperarlo pero para luego decidir en segunda instancia si se aplica por defecto, por ejemplo, la custodia compartida o la separación de bienes. Salmerón defendía la igualdad entre todos los españoles. Bellver -el que más firmemente rebatió su argumento- recordó que hay 15 millones de españoles que gozan de un derecho civil autonómico propio sin merma para dicha igualdad jurídica. El verdadero problema de España -adujo Mata- es conseguir la singularidad de los territorios y la igualdad para las personas.

Desde el público asistente, y ya en turno de palabra, un representante de Juristes preguntó a Salmerón si ya que su partido es contrario al derecho civil valenciano, van a pedir en Ciudadanos que se deroguen los derechos civiles autonómicos vigentes, como el de Cataluña. Salmerón contestó que no puede responder por sus compañeros de otros sitios, Albert Rivera incluido.

Respecto del nivel de autogobierno, Mata recordó que sólo los faltan las competencias de puertos, cercanías y prisiones. Y la financiación, en lo que todos los ponentes -ésta vez sí- coincidieron.

Vox -cuya participación estaba anunciada- excusó su asistencia al acto amparándose en problemas de agenda. Al parecer, de todo el partido.

https://www.esdiario.com/773664966/Autogobierno-valenciano-motiva-al-Consell-exito-para-PP-apoyo-de-Cs-y-sin-Vox.html

Autogobierno valenciano: motiva a Consell, disfrute de PP, apoyo de Cs y sin Vox

Cinco de los seis partidos con representación en Les Corts participan en un debate para abordar si es suficiente o no la capacidad de gobernarse a sí misma de la Comunidad Valencia

A tenor del interés mostrado por asistir y por las palabras que profirieron quienes sí estuvieron, podría extraerse la conclusión de que el tripartito que gobierna el Consell (PSPV-PSOE, Compromís y Unidas Podemos) respalda plenamente el autogobierno, mientras que el PP lo considera un "disfrute", Ciudadanos lo ve positivo y Vox no se sabe, porque no apareció por "motivos de agenda". Ni la portavoz ni el resto de los nueve diputados de esta formación encontraron hueco para un acto al que si asistió la mitad de síndicos de las demás formaciones.

El debate de este martes sobre el autogobierno lo organizaron la activa Associació de Juristes Valencians que preside José Ramón Chirivella y la Asociación Valenciana de Politólogos, dirigida por Joseca Arnau. El lugar escogido fue la sede del Ilustre Colegio de Abogados de Valencia. Chirivella recordó el aniversario del sufragio femenino y que la primera abogada de España, colegiada en 1922, fue valenciana.

A continuación la abogada Lorena Ferrandis y la politóloga Susi Boix presentaron el escenario. Intervino en primer lugar la portavoz de Unidas Podemos en Les Corts, Naira Davó, para reivindicar "un nuevo pacto sobre el modelo territorial y avanzar en el autogobierno", del que reclamó más dosis. La siguió el sindic de Compromís, Fran Ferri, quien denunció el "secuestro" del autogobierno por la falta de una financiación "justa" por parte del Estado.

Después de dos primeras espadas de sus respectivas formaciones llegó un tercer -espada- por parte de Ciudadanos. No acudió ni su portavoz ni la portavoz adjunta. Sí lo hizo el polifacético abogado Jesús Salmerón, quien mostró el apoyo de su partido "al autogobierno valenciano. La ley electoral es injusta y no estamos bien representados. Hay que desarrollar el autogobierno, definir un catálogo de competencias claras y avanzar hacia un modelo administrativo descentralizado, siempre desde la lealtad entre las administraciones".

Por parte del Partido Popular no estuvo su síndica, Isabel Bonig, aunque sí un segundo espada del nivel del vicepresidente de la Mesa de Les Corts, Jorge Bellver, que apuesta por el hecho de que "sean siempre valencianos quienes representen a valencianos, aunque no pertenezcan a mi partido, a pesar de que el Botánic está empezando a hacer que reconsidere esta opinión". Bellver señaló que estos años de disfrutar el autogobierno han sido "los que han traído más prosperidad a la Comunidad Valenciana".

Cerró el turno de intervenciones otro primer espada: el síndic del PSPV-PSOE, Manolo Mata, para afirmar que "la historia del autogobierno es de éxito absoluto. Los que se manifestaron en los 70 no podían imaginar que tendríamos 40 años después lo que ahora tenemos. La Comunidad Valenciana dispone de todas las competencias deseables. No contamos únicamente con prisiones -que no la queremos-, puertos -que es de estrategia estatal- y cercanías, que si nos las dieran estaríamos al máximo nivel". Eso sí, puso una pega: "es una historia de éxito contaminada por la falta de financiación".

https://www.diarilaveu.com/ciutadans-acrobata-impossible-autogovern-valencia

Ciutadans, l'acròbata impossible de l'autogovern valencià
El debat sobre la recuperació del dret civil valencià evidencia la contradictòria postura del partit de Toni Cantó, oposada a la dels partits del Botànic i el PP, i tan sols alineada amb Vox

VALÈNCIA. Hi havia un temps en què semblava que, en matèria d'autogovern valencià, la consigna era la de 'tots a una veu'. Aquesta postura presumptament compartida entre els partits de tot l'arc parlamentari de les Corts, que de vegades acabava sent més un miratge que una sòlida realitat, va saltar definitivament pels aires amb la irrupció de Vox. Ara bé, les primeres passes de l'actual legislatura han erigit Ciutadans com el seu principal suport en aquesta matèria.

La formació ultradretana, l'única que defensa dinamitar l'estat de les autonomies, va ser la gran absent durant la jornada que van organitzar conjuntament aquest dimarts l'Associació de Juristes Valencians (AJV) i la de Politòlegs (AVAPOL) per a debatre sobre "l'estat de l'autogovern valencià". Un debat en què Vox ni està ni se l'espera, tal com va simbolitzar el seient que la síndica del partit, Ana Vega, va deixar buit després d'haver confirmat l'assistència el dia anterior. "Problemes d'agenda", va al·legar. I és cert que, en l'agenda política del partit, no entra perdre el temps en discussions d'aquest caire.

Qui sí que va estar present físicament –però no tant en ànima– va ser Ciutadans, que va quedar inevitablement assenyalat davant uns companys de debat que, entre ells, van escenificar més semblances que diferències. El diputat Jesús Salmerón –advocat d'ofici– va assumir la responsabilitat de defensar la postura del partit en matèria d'autogovern. Un encàrrec impossible que, malgrat les complicades acrobàcies dialèctiques del diputat, va acabar de l'única manera que podia fer-ho. "No responc de les directrius del partit a Madrid", en seria un bon resum.

La discussió sobre l'autogovern va obrir diferents fronts, però per sobre de tots ells va destacar el del dret civil valencià. Precisament la setmana passada es va aprovar en les Corts que s'exigiria un canvi de la disposició addicional segona de la Constitució per a poder recuperar una capacitat legislativa que va ser arrabassada pel Decret de Nova Planta el 1707. A l'evident vot en contra de Vox es va sumar també el dels 18 diputats de Ciutadans. Amb aquests precedents, els juristes valencians van aprofitar l'acte per a demanar explicacions.

Les explicacions de Salmerón, no van distar massa de les que ja va donar Ciutadans durant des de la trona del parlament. Va exposar dos arguments centrals: recuperar el dret civil valencià genera inseguretat jurídica i, a més, trenca amb el principi que "tots els espanyols són iguals davant la llei". "No es pot fer a cada lloc una cosa", va defensar, tot insistint que allò que calia fer era "codificar tot el dret civil espanyol".

Les contradiccions no van tardar a aflorar. La postura de Ciutadans –confrontada amb la del PPCV, el PSPV, Compromís i Unides Podem–, no només va rebre crítiques per part dels seus rivals polítics, sinó també per part de les moderadores i dels advocats que conformaven el públic. La primera d'elles: mentre el partit s'oposa a un dret civil propi per al País Valencià, el defensa per a territoris com ara Navarra i Catalunya. No atenta això contra la seguretat jurídica i la igualtat?

En aquest moment va ser quan Salmerón va optar per l'única eixida possible, que era carregar la responsabilitat a la direcció del partit. "No sé què és el que faran els meus companys de Navarra o Madrid", va dir. Des del públic, mentrestant, li insistien que "la igualtat" –tal com l'entenia– mai no havia existit en els 30 anys d'història del codi civil espanyol, que més bé va nàixer per a emplenar el buit d'aquells territoris que no havien heretat un dret foral. D'altra banda, també insistiren que la seguretat jurídica depén de tindre una norma clara, no de qui s'encarregue d'elaborar-la ni d'on s'aplique.

Va ser precisament el seu company de la dreta, el diputat del PPCV Jorge Bellver, qui va llançar els atacs més aferrissats a les tesis de Ciutadans. "A Espanya no hi ha una unitat normativa en dret civil", va insistir, tot volent fer veure que la normalitat es basa en la convivència de diferents normatives als territoris històrics d'arreu l'Estat. "Si a la Comunitat Valenciana no s'ha arribat a consolidar el dret civil, és per casualitats històriques", va defensar.

D'altra banda, des del públic també hi va haver advocats que van recordar que el dret civil valencià ha existit més anys [462] dels que ha estat derogat des de la Batalla d'Almansa de 1707 [312]. "Només es demana passar de tindre 7 codis civils a l'Estat a tindre'n 8 [és a dir, afegir, el valencià]. I si altres autonomies consideren que l'haurien de tindre, que el demanen", va defensar un dels juristes assistents. I encara va afegir: "Aquesta igualtat que vosté defensa mai no ha existit a Espanya".

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies