Juristes Valencians convoca una protesta cívica i apel·la el president del Consell i els diputats i senadors valencians a un últim esforç per a tirar avant l'esmena per a recuperar la competència, a quinze dies de la votació al Congrés
Ha arribat l'hora de la veritat. El sí o no per al Dret Civil València. "L'última oportunitat" per a recuperar-lo "en moltes legislatures", en paraules del president de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella, la plataforma cívica que lidera la lluita per a rehabilitar la competència legislativa, que el Tribunal Constitucional va anul·lar de l'Estatut d'Autonomia el 2016. La decisió va deixar sense efectes les relacions jurídiques que 300.000 valencianes i valencians van constituir a través de les lleis de custòdia compartida, règim econòmic matrimonial o la d'unions de fet.
Entre el 15 i 17 de gener el Congrés debatrà la reforma de l'article 49 de la Constitució espanyola per a substituir el terme "disminuït" pel més actual "discapacitat" i s'aprofitarà el període d'esmenes per a introduir la petició de rehabilitar el dret civil valencià, a través de Compromís-Sumar. La suspensió de la competència legislativa, derivada del passat foral de la Comunitat Valenciana contrasta amb la vigència en set altres autonomies, incloses totes les de l'antiga Corona d'Aragó a excepció de la valenciana.
A quinze dies de la cita decisiva, Juristes Valencians ha convocat els mitjans de comunicació per a reivindicar la reforma i negar l'existència d'arguments de pes per a oposar-s'hi. I ha abrigat l'argumentari amb les contribucions de l'expresident del Tribunal Constitucional Pasqual Sala (2011-2013), l'exconseller socialista d'Hisenda amb el Botànic, Vicent Soler i el president del Col·legi d'Advocats de València, José Soriano.
Sala ha recordat que la competència continua vigent, perquè el Constitucional va anul·lar les lleis, però no l'article de l'Estatut que les va emparar. Ha defés el mecanisme per a rehabilitar-la (la modificació exprés de la Carta Magna via esmena) i ha negat que el canvi, que suposa afegir 41 paraules en un segon paràgraf de la disposició addicional segona de la Constitució, tinga cap "significació política" o supose cap mena d'avantatge ni col·lisió amb la unitat d'Espanya. Ben al contrari, ha recordat que l'Estatut d'Autonomia format part del cos constitucional i que la situació actual pot xocar amb valors suprems d'aquesta.
"La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida en els seus propis estatuts segons l'article 149.1.8 de la Constitució s'estendrà a la recuperació i actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i principis constitucionals" diu el text proposat per a reactivar la competència valenciana. La redacció no menciona específicament la Comunitat Valenciana, per a no "particularitzar" el dret en aquesta i fer-ho extensible al conjunt dels estatuts autonòmics amb dret privat històric, segons ha explicat Sala. L'expresident del Constitucional considera que la reivindicació "és justa" i l'ocasió "òptima".
La reivindicació és justa i l'ocasió òptima
Vicent Soler ha valorat la situació actual com una "anomalia constitucional" que retrotrau a una errada dels legisladors franquistes, que van ometre el valencià en la compilació de drets civils. "Els legisladors de la Constitució van ser condicionats per una decisió de la dictadura. Com que no es corregeix? Sempre ens toca als valencians passar per la mateixa" ha lamentat. "És un tema que no costa un euro i fa que l'autogovern avance. Els valencians ens posem en coses d'acord, però aquesta és una d'elles" ha explicat l'exconseller socialista, que ha defés el consens polític valencià en la qüestió, a excepció de Vox, que va fructificar en una proposició de llei a les Corts que el Congrés manté paralitzada des de 2022.
Els valencians ens posem en poques coses d'acord, però en aquesta ho estem
La partida, però es juga a Madrid. I als diputats valencians a les Corts Generals ha apel·lat el president de Juristes Valencians, recordant que la decisió recau en els seus escons i el fet que la votació els obligarà a retratar-se. "El dia 15 o 17 els diputats i les diputades diran sí o no als valencians. Ens estem jugant l'autogovern. No pot ser que es vote una cosa a València i una altra a Madrid", ha advertit Juan Ramon Chirivella, que ha assenyalat la responsabilitat del president de la Generalitat, Carlos Mazón i de l'excap del Consell perquè la reforma fructifique. Tots dos s'han compromés en públic a afavorir la reforma, l'últim Mazón en l'oferta de pacte a l'oposició a les Corts; però també en privat en reunions recents amb Juristes Valencians, com ha certificat el president del Col·legi d'Advocats.
Ens estem jugant l'autogovern. No pot ser que es vote una cosa a València i una altra a Madrid
José Ramon Chirivella - Juristes Valencians
La majoria de tres quints del Congrés, necessària perquè la reforma tire avant exigeix els vots de PP i PSOE en un moment de màxima polarització política. No obstant això, hi ha valencians amb pesos pesants en l'estructura dels partits a Madrid, com el responsable de Justícia del PP, González Pons, que podrien encarrilar la proposta, que juntament amb la majoria del parlament valencià (PP, PSPV i Compromís) compta amb el suport de 541 municipis, tots llevant d'un.
Protesta el 14 de desembre en vespres de la votació al Congrés
El passat autonòmic del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, el situa en una posició més a favor que en contra, almenys en teoria, ja que com a president de Galícia va plantejar recursos al Constitucional per a assegurar la continuïtat de la competència, vigent a l'autonomia. Tanmateix, Chirivella ha reconegut que no hi ha una posició tancada ni s'han produït noves aproximacions sobre el tema. Per a fer pressió, convocarà la societat civil a una protesta el 14 de gener a València, el dia anterior a l'arribada de la qüestió a l'hemicicle del Congrés.
El Dret Civil Valencià es va despenjar de la reforma exprés de l'article 49 la Constitució en la passada legislatura per acord del ministre de Presidència Fèlix Bolaños i la secretària general del PP Cuca Gamarra. El motiu oficiós va ser el temor al fet que s'obrira "el meló constitucional". Soler, que ha assegurat que la seua participació en l'acte de Juristes ha sigut com a "militant de base del PSOE", ha negat aquesta possibilitat. També ho ha fet Chirivella, que ha recordat que amb les majories vigents no es pot moure "una coma" de la Carta Magna sense en beneplàcit de PSOE i PP, amb independència de les esmenes que s'hi pogueren presentar. En la passada legislatura, Juristes va pactar amb els grups de Congrés, que renunciaren a presentar esmenes que posaren en risc la causa valenciana.
Ens estem jugant l'autogovern. Sense dret civil l'agenda valenciana no té sentit, seria una gran mentida
Malgrat el vent, teòricament a favor, el Dret Civil continua navegant en la incertesa a dues setmanes del moment decisiu. Què passarà si ni tan sols així s'aprova la reforma? Per al president de Juristes Valencians la "discriminació" no és suportable en la democràcia i la seua vigència posa en qüestió el mateix Estatut d'Autonomia i l'autogovern. "Sense dret civil l'agenda valenciana no té sentit, seria una gran mentida (...) Podem trobar-nos amb un preàmbul fals en l'Estatut, que diu que la base de l'autonomia valenciana és el dret foral, i tenim set articles que haurem de llevar" ha advertit.
"És la nostra última oportunitat real de fer-ho [recuperar el Dret Civil] Ens estem jugant l'autogovern. És responsabilitat de Puig i Mazón" ha insistit Chirivella, que ha lamentat que les formacions polítiques hagen delegat sobre la societat civil valenciana la campanya en defensa d'un dret que beneficia el conjunt de la ciutadania.
Puedes acceder a la noticia original pulsando AQUI
